Presento de primera mà el meu estimat SÒLSXAREL, és el vi més emblemàtic de Rubió de Sòls, que m’identifica com a vinicultora deixant la meva petjada personal.

Es un somni fet realitat, des del primer moment que vaig plantar la vinya,  tenia clar quin seria el meu vi: seria inspirat amb la natura de la vinya, que es noti la terra, la forma de treballar i sobretot que fos únic i especial: que recordés un trosset de paisatge de Rubió de Sòls.

“m’agradaria expressar el paisatge autèntic de Rubió de Sòls dins l’ampolla i cada copa de vi.”

Des del 07 de maig del 2010, que vàrem plantar els primers ceps a la Serra del Munt, junt la nostra filla que portava dins el ventre, van passar tres anys abans de fer la primera collita, els dos primers anys de vida del cep vàrem esporgar els raïms en verd, amb la esperança de fer créixer amb més força la vinya. 

“la meva filla va néixer sota un cep.  La vinya i ella creixien juntes. ”

Tot va començar el 3 d’octubre de l’any 2013, amb la il·lusió de tocar el raïm, vam fer la primera collita, va ser un dia per recordar sempre mes, m’acompanyava el meu home, la meva mare i la meva filla, que només amb tres anys d’edat, agafava les caixes buides ella sola, i jugava sota un cep tot agafant el raïm penjant com si fos un penjoll brillant. 

La verema mimada, la vam posar en caixes petites per arribar el raïm daurat ben desgranat al celler. A l’endemà, el raïm al punt de fred, omplíem la premsa caixa a caixa per les portes superiors , i comencem a aixafar suaument els gotims  junt la raspa sencera del raïm, tot caient per decantació el most del futur vi “xarel”.

“vaig elaborar el primer most després de tres anys de plantar la vinya.”

Amb un dia de repòs, decantem el most flor i el posem dins les bótes de roure de gra extra fi, on lentament començarà la fermentació.  Després d’uns dies, hi poso la mà amb molta delicadesa per fer un moviment suau, com el nen mimat al seu bressol,  és el meu moment més tendre, on “el xarel” recent nascut em mira als ulls.  Ara ja sabem qui som, i cada dia mantenim un contacte íntim durant sis mesos on la mare i el vi s’estimen cada dia.

Després de la llarga espera dins la foscor de les bótes, per fi el “xarel” preciat, veurà el sol poc a poc i sense pressa, el guardo dins el dipòsit, on lentament es despendrà amb tristesa de la mare que l’ha criat.  Quan ja el miro i observo que està preparat, arriba el gran moment per l’embotellat.  Com si fos un casament, tenim a punt les ampolles especials i els taps de suro naturals preparats per la gran gala.  Una vegada el vi ja casat amb les ampolles i el tap, deixo que reposin junts molt de temps a la cambra nupcial, entre la foscor i el silenci del celler, és manté el vi ja criat, per passar de la joventut a la maduresa. 

Passats uns mesos i pot ser un any, ja tenim el senyor “xarel” a punt per vestir de gala major, es l’hora de posar-se el millor vestit, amb colors coures estampats a la etiqueta que portarà finalment per donar a conèixer a tot el món.

“tot desitjant que comenci la història del SòlsXarel per viatjar a tot el món…”

Es la meva història personal, després de deu anys treballant la vinya, i ara ja amb set collites fetes al nostre celler, puc dir que començo a redescobrir els tresors que s’amaguen a Rubió de Sòls.  Les pedres precioses, les ampolles ambarines amagades entre les vinyes, son el millor regal que em poden donar la mare terra de Foradada.