Aquest any si toca,  tot i que l’hivern va començar molt marcat pel fred (llegir bloc 19 de gener), després ens va tocar  de resquitllo la gelada primaveral, fet que va provoca una producció més limitada, com és habitual ja a la nostra vinya, influenciada sobretot per la Serra del Montsec i la ribera del Segre.

“Aquest any SI TOCA: Una collita excel·lent.”

Si tenim com referència l’any passat, el qual va ser nefast per la pèrdua de la collita (recordar el ja conegut “Míldiu”, fong natural que s’aclimata en condicions d’elevada humitat, gens habitual a les nostres terres de Ponent), el qual va arrasar literalment amb el raïm.  Si tornem al present, podem dir que ara si hem tingut una bona collita, tant des del punt de vista qualitatiu com de producció equilibrada.

Sigui per què la planta estava carregada d’energia, per la reserva de l’any anterior, sigui pel treball fet a la vinya (aplicant tècniques de “viticultora regenerativa”), sigui per la realització dels treballs de poda i esporga més acurats (parlaré en breu al proper escrit al bloc).  També és cert que és nota ja la maduresa de la vinya que es troba amb mes força després de deu anys de vida.

“Per un treball orgànic amb la mare terra i una poda acurada amb la natura del cep.”

La vinya ha respost agraïdament, amb la expressió màxima dels pàmpols i fulles verdes a la primavera; la floració  i el quallat va ser ideal, formant el fruit ben desgranat, amb un principi d’estiu moderat, va ser un creixement lent i  fins el verolat més tranquil.  Després es va aturar el creixement del cep per la “ja clàssica sequera d’estiu”, els mesos de juliol i sobretot l’agost més extrems.  El setembre gràcies a les pluges benvingudes i una temperatura amb contrastos marcats entres el dia i la nit,  va donar com a resultat una maduració del raïm més lenta donant una qualitat òptima dia a dia fins el mes d’octubre.

“El contrast de les fulles verdes i el vermell lluent capritxós del raïm en plena maduració.”

El raïm en plena maduració, tenia un aspecte preciós format per esferes quasi perfectes i transparents “ialines”.  El xarel·lo blanc de color groc daurat i el xarel·lo vermell de color vermell amb bona intensitat.  La maduració controlada, ens ha donat un resultat de graduació moderada amb una acidesa marcada.

“Un raïm ben equilibrat amb una maduració lenta dia dia.”

La collita que va començar el 04 de setembre amb l’Ull de Llebre que és mes “tempraner” com el seu nom en castellà “Tempranillo” ens diu.  Vàrem continuar el 18 de setembre amb el Xarel·lo blanc, tot seguit en pocs dies vàrem continuar collint el Xarel·lo vermell fins acabar el 02 d’octubre, una data que destaca per un canvi de temps sobtat, on el dia s’escurça, les temperatures mes fresques començant la tardor ben marcada.

I com és diu des d’antic “Fins que no està al sac i ben lligat no és pot dir blat”, i agafant aquet refrany tant ben nomenat, tot tenint el vi ja dins les bótes en ple procés d’elaboració i criança, tenim la esperança d’obtenir un vi excepcional. 

Dedico la collita 2021 especialment a a la verge de Salgar per guardar la vinya, al Mussol del Castell de Rubió de Sòls que ens vigiles cada dia i la meva família que sempre m’acompanya.

“Gràcies Gràcies Gràcies mare terra per un raïm preciós”