Aquest any 2023, contra tot pronòstic hem fet la collita més excepcional dels tretze anys que portem treballant la vinya, amb trets molt diferencials i sorprenents.
“La collita 23 és excepcional tant per la quantitat com per la qualitat.”
Els factors que marquen la qualitat a llarg termini son: els factors agronòmics, la poda, l’esporga i la cura per la mare terra principalment; i el que marca la collita diferencial cada any son sobretot els factors climàtics inclòs els micro-climàtics del nostre entorn més proper a la vinya.
Per fer un resum breu i entenedor, portem tres anys fent i aplicant Viticultura Regenerativa (capítols que publicaré en breu), la qual és una millora qualitativa a llarg termini per la mare terra, tant per tenir un sòl mes orgànic per la planta com per mitigar el canvi climàtic (temperatures i sequera extrema); a més hem modelat la vinya amb formes de poda mes llargues i que donen formes direcció vertical i arrodonida al pal de fusta per cada planta, per evitar el factor de gelada primaveral principalment.
“Estem adaptant la vinya a llarg termini pel canvi climàtic: viticultura regenerativa i podes en forma de trena .”
Els anys que hem tingut la sort de la “no gelada” com el present any 2023, puc creuar els dits i donar gràcies perquè al menys tinc una oportunitat per veure raïms a la planta. (veure comentaris al Bloc de gelades).
Després de tenir en compte el clima a nivell macro, comença la primavera i estiu, amb la planta creixent lentament, ja que les temperatures altes per la època i sobretot la sequera continuada, auguren un any terrible a nivell agronòmic. Però, en contra pronòstic, comença les pluges a finals de maig i principis de juny, amb un temps ideal, temperatures i aigua moderada, i les plantes es desperten de nou, donant l’alegria de créixer tant els pàmpols com els raïms.
“ La vinya es recupera i creix amb alegria, els pàmpols i raïms durant el mes de juny.”
El mes de juliol mig irregular, per les temperatures i la sequera de nou, comença una glopada d’aire tòrrid amb un “nou rècord de temperatura sobre els 43ºC”, per sort de curta durada amb 2 dies aproximadament. Els dies següents continua la calor i sequera, i mica en mica la planta torna a parar el seu cicle lentament.
Comença l’agost amb sequera estricta i temperatures que cada dia comencen a pujar cada dia mes, fins arribar el punt d’extrem “tòrrid superant els 38ºC” de forma continuada durant dies i setmanes successivament.
“ El mes d’agost la vinya es col·lapsa i para el seu creixement.”
La vinya es para radicalment el seu creixement, inclòs entra en “col·lapse”, s’atura tots els mecanismes de creixement i només “sobreviu literalment”, no fent ni un moviment, no madurant el raïm, i parada vegetativa. Hi ha ceps que “moren de cop de calor”, és realment preocupant la situació.
Després d’uns dies de calor continuada i sequera, comença el setembre, amb que el temps es va moderant molt lentament (menys hores solars obliga a baixar les temperatures), i observo que les plantes es desperten de nou, i mica en mica, es nota un petit canvi, però que és insuficient per acabar la maduració dels raïms.
“ Durant el setembre la vinya és desperta de nou i madura lentament el raïm.”
Així que del 17 de setembre comencem la primera verema, amb la collita de raïms mes delicats de la finca amb el Xarel·lo blanc de “La Serra”. En uns dies continuem treballant davant de la Masia, la vinya nomenada “la Casa”, amb els xarel·los vermells. Així que continuem amb collites setmanals fins arribar el 15 d’octubre. Just el dia bans que comenci el canvi de temps amb la pluja benvinguda.
“ La verema mes llarga de Rubió de Sòls.”
Per sort, hem tingut que els dies passaven i el temps anava millorant, inclòs algun xàfec moderat i suficient perquè les plantes reaccionen i es maduri el raïm lentament.
La qualitat del raïm va variant en funció del moment de la collita, com a trets diferencials a favor un grau modest respecte altres anys (12 graus provables). També destacar que a l’hora d’elaborar els vins ha estat escalonat i fet amb set lots de vins diferents tant per les dates de collita com per la selecció de les finques (el terrer).